Ponència d'Èlia Romo, Llicenciada en filologia àrab i investigadora predoctoral del Departament d’àrab de la Universitat de Barcelona, sobre com es concep i s'estableix la legislació islàmica referida a la dona.

A través dels diferents textos jurídics islàmics tant històrics com actuals, com és el nou codi de família del Marroc, es detallen quin tratacament es fa a les dones en temes diversos: l'aprenentatge, l'herència, l'avortament, el vel, la poligàmia, els càtigs corporals,... 

Ponencia de Lorena Garrido, Licenciada en Ciencias Jurídicas y Sociales e investigadora del Grupo de Investigación Antígona de la Facultat de Derecho de la Universidad Autònoma de Barcelona, en la jornada NOS+ALTRES de formación y debate en el marco de la II Edición de los Premios Nayra, que se celebró en Figueres el 23 de noviembre de 2011.

Se conceptualizan los conceptos de trata, tráfico y prostitución no forzada y se analizan las políticas de respuesta actuales en Europa y sus consecuencias en clave de género y origen.  

Ponència d'Olga Serradell, doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona i professora del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Jornada NOS+ALTRES, en el marc de la Segona Edició dels Premis Nayra.

S'expliquen les conclusions d'una recerca sobre les estratègies de participació i empoderament de les dones marroquines a Catalunya, així com es posen de manifest diverses recomanacions polítiques per potenciar aquesta participació.

La presència de joves d’origen immigrat en els serveis d’informació juvenil i altres serveis de joventut genera reptes que cal assumir i gestionar de forma positiva. Aquesta carpeta de recursos és un material de suport que s’adreça a professionals de joventut per tal que puguin donar resposta a les necessitats identificades sobre acollida i gestió de la diversitat.

Article acadèmic publicat al número 26 de la Revista Catalana de Sociologia (2011). L'article defensa que "el volum i les característiques sociodemogràfiques dels fluxos migratoris  internacionals arribats a Catalunya, així com els de la població de nacionalitat estrangera empadronada i les seves formes d’assentament, resulten incomprensibles sense considerar la relació de gènere, entre les persones immigrades i les no immigrades. D’una banda, i des de Catalunya, cal considerar la millora en el nivell d’instrucció de les generacions més joves i la ncorporació creixent d’aquestes al mercat laboral, que ha revolucionat les condicions de producció, tant biològica com domèstica, a la llar. En aquest últim cas, s’ha produït un procés d’externalització del treball domèstic de la llar i s’ha creat una àmplia demanda de mà d’obra coberta majoritàriament per dones estrangeres. De l’altra, i entre els estrangers, per a algunes nacionalitats han estat precisament les dones les que s’han configurat com a capdavanteres en els fluxos migratoris i han estat decisives en un primer moment d’inserció".